Cesc Aldea

 

Avui estic trist
d’una solitària figura
i, demà, sense esperit,
hi haurà, potser, quelcom
que em donarà força
per viure;
o potser la llum
s’esvairà més endins
del meu cor.
Els pensaments més
racionals es
tornen llunyans
quan la vida marxa
pel seu camí,
fluint com l’aigua
de pluja, que cau damunt
l’alta muntanya
fins la baixa carena.
Per morir, com moriré
jo :
     Dins el mar !

Cesc Aldea, (1957-1982) va escirue aquest poema el 1972

i deu anys més tard, moria en un naufragi a les costes de Portugal. 25 anys després la seva germana ha obert aquesta web http://www.cescaldea.com/index.html per a que tots els recobrem, perquè de recordar-lo, aquells que el vam estimar, ja el recordàvem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s